...n’omets pas de leur parler d’amour et de choses semblables


Mathias Enard
Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants (Actes Sud, 2010)
Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (Columna, 2011)
Habladles de batallas, de reyes y elefantes ( Mondadori, 2011)

S’ha de ser prudent quan a la contraportada d’un llibre ens prometen un viatge al passat. Molts cops dins de l’anomenada novel·la històrica ens podem trobar amb disgustos: personatges plans, trames inversemblants i la sensació d’estar davant d’un d’aquells exercicis literaris que simplement pretenen mantenir enganxat al lector sense donar-l’hi res a canvi.
No és el cas de Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants. La cita de Kipling a l’inici del llibre, i que li dóna títol, ens indica molt bé quines són les intencions de l’autor:

Puisque ce sont des enfants, parle-leur de batailles et de rois, de chevaux, de diables, d’éléphants et d’anges, mais n’omets pas de leur parler d’amour et de choses semblables.

La proposta de Mathias Enard ens transporta, a través del llenguatge, a les sensacions, les emocions que commogueren a Michelangelo Buonarroti en la seva estada a Constantinoble. Els conflictes geopolítics de l’època també hi són presents en la incòmoda situació en que es troba l’artista en aquell moment. Poca és la documentació que fa referència a aquest viatge, aquesta apareixerà dins del llibre com un element de suport de la narració. L’autor a partir d’aquests petits elements construeix un relat de l’estada de l’artista a la ciutat. Ens presenta els sentiments contradictoris que pogué experimentar ja que havia fugit de Juli II i es trobava treballant per l’ antagonista del Papa, el sultà Bajazet.
Cada descripció ens situa davant de matèries, colors, textures i olors. I és en aquests elements, en allò més petit i quotidià on trobem el que és més atractiu del llibre. Les llistes, són una de les poques referències escrites que va deixar Miquel Àngel del seu viatge. Són com petits poemes:

19 mai: bougies, lampe, deux petites pièces; brouet (herbes, épices, pain, huile) autant; poissons en friture, deux pigeons, un ducat et demi; service, une petite pièce; couverture de laine, un ducat.
Eau fraîche et claire.

Són les paraules les que tenen el paper principal. El llibre s’allunya del caràcter de la novel·la històrica. És fora del gènere on trobem una major capacitat evocadora del passat. En l’esforç en l’ús del llenguatge que fa Mathias Enard és on trobem la gran virtut d’aquest llibre, que ens permet tornar-hi i parar-nos altre cop en les seves imatges evocadores. Així que aproximeu-vos-hi sense por.

Aquesta entrada conté Bonus Track!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada