Disciplina, la millor medecina

Pedro Melenas. Històrias muy divertidas y estampas aún más graciosas
Heinrich Hoffmann (José J. de Olañeta, 1987)
Introducció de Carmen Bravo-Villasante

¡Aquí está, nenes y nenas,

éste es Pedro Melenas!

Struwwelpeter és un llibre bèstia. Ens resulta xocant pel seu to de moral autoritària: si no fas això et passarà el pitjor!

Hoffmann dirà: ¿vamos a enseñar al niño que se chupa el dedo un gabinete de estampas con niños chupándose el dedo? No, no. D'acord, Heinrich, tens raó. No cal tendir a la nyonyeria i a les històries de princeses i de bons i dolents sense matisos. Ara bé, ensenyar a un nen que si no es menja la sopa deixaràs que es vagi quedant cada cop més esprimatxat fins a enterrar-lo, doncs, home, diguem que crea una certa inquietud. En fi. No sé què podíem esperar d'uns contes que van llegir-se per primera vegada a l'Associació Tutti Fruti i Banyistes del Ganges, on els seus tertulians es posaven cadascun el nom d'una fruita o verdura. I ara, amb tots vostès, la pastanaga recitarà La tristíssima història dels mistos...

Hoffmann era la ceba. No és d'estranyar, puix que mentre se t'escapa el riure et cauen quatre llàgrimes involuntàries i, a més, les rimes poden tenir més capes que jerseis calen el mes de gener a Alemanya.

De totes maneres, en la tradició germànica de literatura infantil hi podem trobar contes aterradors fàcilment. Penso, per exemple, en l'altre Hoffman, l'ETA, que té aquell equivalent a l'home del sac, Der Sandmann.Quantes nits d'insomni li han dedicat generacions i generacions d'infants!

La primera edició d'Struwwelpeter es va fer el 1845 mig en broma. Hoffmann no tenia intenció de publicar perquè havia creat els contes il·lustrats (ell mateix va encarregar-se de fer-ne els dibuixos) per als seus fills i això ja li bastava. A través de l'editorial d'un conegut el llibre va arribar al públic alemany i en els seus primers cent anys d'història va traduir-se a d'altres llengües i se'n van fer més de 5000 edicions. A banda, la popularitat que va adquirir feu que se'n fessin moltes versions. Per exemple, durant els anys de la Guerra, va publicar-se Der ANTI-Struwwelpeter i la d'Struwwelhitler (el que havien de tèmer els nens era en transformar-se en un petit Hitler), versions ambdues que versaven contra el totalitarisme i l'educació dictatorial.

A Espanya va arribar com a Juan el Desgreñado (París, 1871), Pedro el Melenudo (versió mexicana), Pedrito el greñoso (Barcelona, 1980) o com a Pedro Melenas (en la darrera, de 1987).

¡Federico, federico

era un demonio de chico!

A las moscas, por las malas,

les arrancaba las alas.

Mataba pájaros, gatos,

destrozaba sillas, platos

y su maldad era tanta

que azotó a la gobernanta.

Tot i que sí que té la pàtina de l'educació per a la disciplina i la virtut, en els contes de Hoffmann qualsevol nen pot ser bo i dolent a la vegada, amb la qual cosa trenca en certa mesura la bipolaritat que existia en els contes populars del moment i dotava d'ambigüitat als personatges. Tots podíem ser Pedro, Paulinita, Gaspar o Federico.

Per a infants que no es deixin impressionar i per a adults macabres amb sentit de l'humor, contes rimats acompanyats d'una narrativa visual impecable.

Link de descàrrega dels contes en alemany trobat a la xarxa. Està en format pdf.

Struwwelpeter bonus track!!!