L'Escola Estrambota

L'escola estrambota d'Imma Monsó i Miguel Galardo (La Magrana, 2005)

Primera incursió d’Imma Monsó a la novel·la infantil i juvenil acompanyada per les il·lustracions de Miguel Gallardo, duet encertat que encaixa en to i imaginari.

Dubto que ningú pugui dir que mai no ha pensat que l’escola era un pal, que li feia mandra d’anar-hi o que en alguns moments s’hi aborria. Sempre és millor una orgia de sucre i colors, saltar damunt els bassals, revolcar-se en el fang, dir paraulotes, fer brometes inofensives als companys, ... què us he de dir!

Això és el que es pot fer a L’escola estrambota. Una escola sense normes que sembla treta de la fàbrica de xocolata de Willy Wonka amb una professora una mica especial que recorda una Mary Poppins contemporània amb MOLT més sentit de l’humor que la del paraigües. Després de llegir aquesta estrambohistòria plena de picades d'ullet i de petites revantxes, hem de confessar que pot ser sí que ens ve de gust agafar l’escombra o rentar els plats. Ben mirat, sempre podem fer-ho amb la mini-cadena a tot drap.

Llibre amb moralina? Pot ser sí. Amics, futurs estrambotons, mantingueu-vos lluny de les Barbie Sausalito Beach! Que el desordre i la marranor ens acompanyi! Ascandacríton qui se’n senti CUL-pable!