Un amic m'havia parlat d'aquesta història i fa pocs dies la vaig trobar. Tracta sobre un veí enamorat de la seva veïna de sota. Ell té plantes al balcó i ella hi té una tortuga. Hoppy, el senyor, aprofita una oportunitat que li brinda l'atzar per tal d'empescar-se una manera infal·lible (creuem els dits) per tal que la senyora Silver es rendeixi per fi als seus encants.
Els meus veïns de carn i ossos tenen les dues coses. Una terrassa que et talla la respiració i una tortuga amb cognom (la teniu a la foto. Frida Badall és el seu nom: efa, erra, i, de, a i Frida és el seu nooom) i apartament de luxe. Pot ser per això, en la meva imaginació els personatges no són ben bé com els va dibuixar Quentin Blake. Tot i així, ells també tenen un gran potencial histriònic i tanta o més manya que els de Roald Dahl.
No us puc explicar gaire més perquè és un conte curtet i no voldria treure-li el factor sorpresa. Només dir-vos que inclou una nota de l'autor contextualitzant el text, que és de 1990, per tal que cap grup ecologista ens pugui deixar sense aquest triomf de la inventiva.
Roald Dahl, Quentin Blake (il·lustrador)
En català: Agu Trot (Columna, 2010)
En castellà: Agu Trot (Alfaguara, 2008) La primera edició és de 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada