Els contes humorístics de Mark Twain I

Cuentos humorísticos

Mark Twain (Editorial Navona, 2010)

“Tota la literatura nord-americana moderna prové d’un llibre de Mark Twain, Les aventures de Huckleberry Finn”  deia Hemingway i situava a Twain en el centre de la seva tradició. Twain és un autor fonamental pel dinou americà al costat de Melville.  Destacarà pel seu caràcter aventurer, curiós i profundament crític però també pel seu sentit de l’humor que apareixerà com a tret fonamental en els seus llibres. 

Twain va escriure molts contes humorístics. Els considerava esbossos, apunts sense més pretensió. Però la innocència aparent de les seves històries deixava al descobert una gran capacitat d’anàlisis de la societat que l’envoltava.  Els seus contes també reflecteixen els seus periples vitals. Dins del recull que en va fer la Editorial Navona, amb traducció i pròleg de Carme Font, trobem escenaris que provenen dels seus viatges (Europa o EEUU), la seva estada entre els miners de Nevada, l’experiència com impressor i periodista, entre altres moments singular de la seva biografia. Els personatges que hi apareixen són caricatures, retrats deformats d’allò que Twain coneixia.

El conte que encapçala el recull La célebre rana saltarina del condado de Calaveras, parteix de les anècdotes relatades a les tabernes pels miners dedicats a l’extracció de la plata a Nevada. També trobarem aquests miners a  El gato de Dick Baker. A part de caràcter humorístic que tenen aquests contes, Twain mostra la seva sensibilitat per l'observació social i recull personatges d’un món  destinat a desaparèixer.

Cabana on diuen que Mark Twain  va escriure
La célebre rana saltarina del condado de Calaveras

Dins del llibre trobarem altres contes que provenen de les experiències viatgeres de Twain. L’autor ja havia parlat de la seva estada Europea a Los inocentes en el extranjero . Aquí veurem com ridiculitza tan als viatgers (La tumba de Adán) com els qui pretenen fer negoci amb els turistes (Nuestro guia italiano). A La dieta europea composarà una divertida caricatura sobre  els hàbits alimentaris a ambdós costats de l’Atlàntic, on el protagonista tindrà una clara (i obsessiva) predilecció per allò que cuinen a EEUU.

Twain es submergeix en l’exageració per fer arribar els seus personatges a les situacions més extremes i absurdes.  Alguns dels contes són exercicis hiperbòlics. A Una noche en vela un excusionista camina més de nit dins de l’alberg que a les seves caminades diürnes, a  La experiencia de los McWilliams con la difteria una mare de família histèrica farà anar de corcoll tota la família amb la seva obsessió per la salut, l’obsessió pels remeis miraculosos la trobem a Una dosis medicinal, podria seguir enumerant  personatges obsessius i catastròfics,que fan passar una estona ben divertida a costa dels seus fracassos i frustracions, però m'aturo aquí.

Tanca el volum, de manera apoteòsica,  Cómo edité un períodico sobre agricultura , on un ridícul editor substitut ens farà saltar alguna llàgrima (de riure, naturalment) amb la seva combinació d’ineptitud i supèrbia.

Si els vaticinis negres sobre el futur us tenen angoixats aquesta és una bona lectura per divertir-vos i oblidar-vos de primes de risc i altres deliris.  Twain és una figura central en la literatura americana però també ocupa un lloc ben alt entre els autors que dominen l’humor. De fet jo no en tinc  prou amb aquest llibre, aviat hi haurà un segona part d’aquest post.