Les Rhumes (Delpire éditeur, 2011)
André François
Va ser un llibreter de París que em va alertar sobre l'origen d'aquest àlbum mentre el fullejava. Sembla que l'any 1966 els laboratoris Beaufour van encarregar una campanya publicitària a André François. Aquest va presentar els dibuixos que ara podem veure en l'edició Les Rhumes. Una manera poc convencional i divertida d'anunciar medicaments contra el refredat. De fet, el veritable culpable de la campanya no va ser altre que l'editor francès Robert Delpire.
Defensor acèrrim de la il·lustració com a quelcom més que "dibuixets" per a nens i nenes, amant de la imatge (tant la fotogràfica com la il·lustrada), galerista, editor i publicista. Aquest és Delpire. Quan un bon dia el seu estudi publicitari va atendre la demanda de Beaufour, el francés de seguida va pensar en un personatge que sapigués donar-li el tomb a la proposta: François. D'aquí que els típics anuncis de gent tossint que es prenen un remei miraculós i després respiren tan bé o millor que mai, es convertissin en una desfilada d'estranys personatges semblants a hipopòtams als que, malgrat la seva dòcil aparença, millor no tenir d'animals de companyia.
Jessie Bi, al bloc du9. l'autre bande dessinée (molt interessant si us agrada el món de la il·lustració i el còmic) descriu d'aquesta manera el llibre:
Us engresco a fer un cop d'ull a Les Rhumes. Animals que són simpàtiques taques negres, caligrafia de la d'abans, humor i bons consells.
Salut!
(no podia acabar d'altra manera)
Defensor acèrrim de la il·lustració com a quelcom més que "dibuixets" per a nens i nenes, amant de la imatge (tant la fotogràfica com la il·lustrada), galerista, editor i publicista. Aquest és Delpire. Quan un bon dia el seu estudi publicitari va atendre la demanda de Beaufour, el francés de seguida va pensar en un personatge que sapigués donar-li el tomb a la proposta: François. D'aquí que els típics anuncis de gent tossint que es prenen un remei miraculós i després respiren tan bé o millor que mai, es convertissin en una desfilada d'estranys personatges semblants a hipopòtams als que, malgrat la seva dòcil aparença, millor no tenir d'animals de companyia.
Jessie Bi, al bloc du9. l'autre bande dessinée (molt interessant si us agrada el món de la il·lustració i el còmic) descriu d'aquesta manera el llibre:
Entre tempérament et substances, un petit livre pour dire par la bonne humeur les mauvaises, celles désignées comme rhumes, qui encombrent parfois le cerveau mais plus certainement les muqueuses enfiévrées de l’appareil respiratoire, dans un chaud par le froid qui fait enchifrener, renifler, moucher voire tousser en un déluge sonore semblant proportionnel aux mucosités secrétées.D'origen hongarès, François és molt conegut a França per les seves vinyetes a Le Nouvel Observateur, així com per haver il·lustrat molts llibres i àlbums infantils que han calat a fons en l'imaginari popular (Les larmes de crocodil, per exemple). També és coneguda la seva vessant com a escultor i pintor. L'any 2004 el centre Pompidou de París li dedicà una exposició dos anys després que el seu estudi s'incendiés i es perdés la pràctica totalitat de les seves obres. A vegades se l'ha emparentat amb un altre dels grans, Saul Steinberg. Contemporanis l'un de l'altre i habituals en les portades i vinyetes del New Yorker, convergeixen en alguns aspectes de la seva obra com ara un peculiar sentit de l'humor. Tot i així, tots dos tenen una forta personalitat artística.
Car oui, étymologiquement un rhume est un « écoulement des humeurs », alors quoi de mieux que la panacée de l’humour pour que ces humeurs puissent s’écouler plus rapidement ou pour le moins être évitées ?
Us engresco a fer un cop d'ull a Les Rhumes. Animals que són simpàtiques taques negres, caligrafia de la d'abans, humor i bons consells.
Salut!
(no podia acabar d'altra manera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada