Vida d'un gos

Portada de The Hogarth Press
Flush
Virginia Woolf (Austral, 2010)

Tots els que han conviscut algun cop amb un animal domèstic s’hauran preguntat moltes vegades el que devia pensar, o el perquè d’alguna mirada o d’algun estrany estirabot de la bèstia. Virginia Woolf s’interroga també sobre aquestes qüestions però escull per a fer-ho un cocker spaniel amb pedigrí que havia estat propietat de la poeta victoriana Elizabeth Barrett Browning.
Es pot classificar aquest llibre de Virginia Woolf dins del grup que porten el subtítol una biografia ( on també trobaríem Orlando i Roger Fry) i és precisament d’això del que es tracta, tot i que a les biografies de Virginia Woolf s'hi entrellacen molts elements de ficció. El llibre repassarà la vida del gos de Mrs.Browning, des de la seva criança al camp per part d’una altra literata, Miss Mitford; el pas per Londres a la casa dels Barrett; i les estades a Florència dels Browning.
Però com es pot transmetre el punt de vista d’un gos? L’autora utilitzarà el llenguatge sensual que li és habitual. Buscarà quins poden ser els elements que poden atreure l’atenció de l’animal i intentarà transmetre la manera com Flush percep el món. Construirà a partir de diversos recursos, com ara la sinestèsia, un relat que ens portarà una barreja de sensacions humanes i animals:
Lo correteaba todo con la nariz a ras del suelo, sorbiendo las esencias, o con la nariz vibrante de aromas. Dormía en esta manchas tostada por el sol -¡qué vaho despedía la piedra recalentada!-. Buscaba aquel túnel de sombra -¡qué ácida olía la piedra a la sombra!-. Devoraba racimos enteros de uva madura a causa del olor púrpura que despedían; mascaba y luego escupía las piltrafas endurecidas, de cabra, o los restos de macarrones que cualquier ama de casa había tirado por el balcón ( el olor a cabra y a macarrones es un olor ronco y carmesí). Seguía la desfallecedora dulzura del incienso en la violácea oscuridad de las catedrales, y al husmear el oro de las losas sepulcrales, se ponía a lamerlo.
Woolf utilitzarà el flux de consciència present en moltes de les seves obres, encara que el posa al servei de la seva voluntat d’expressar un punt de vista que no és només el de l’animal. Entremig de les sensacions més instintives que podem atribuir al gos va traspuant la visió de la vida d’una dona dedicada a la literatura, malalta, que ens porta a una reflexió sobre la posició d’aquesta en la societat victoriana. També apareix en la descripció de Londres una crítica a les condicions de vida de les classes populars i el classisme que impregnava la vida social del moment. La distància que li permet el punt de vista de l’animal no hi seria present si la biografiada fos la poeta.

Els Browning
Potser aquest no seria el relat d’un gos, ja que el que un animal percep no es pot transmetre a través del llenguatge humà, així ho expressa l’autora també:
En resumen, se sabía Florencia como jamás se la supo ningún humano, como no la conocieron ni Ruskin ni George Eliot. La conocía como sólo la pueden conocer los mudos. Ni una sola de sus innumerables sensaciones se sometió nunca la deformidad de las palabras.
El llibre acaba amb un apartat de notes de l’autora on aquesta ens presenta quines són les referències reals a Flush en els textos dels Browning o de la família Barrett. És aquí on es descobreix que Flush està enterrat a la cripta de la casa Giudi, residència dels Browning a Florència.
Una lectura entretinguda i plena d'humor i d'amor pels animals. És també un exercici interessant que ens fa pensar sobre quins són els punts de vista en que basem la nostra visió del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada