Contribuint a la devaluació dels creuers

El primer llibre que ens va venir al cap quan va haver-hi l'accident del Costa Concordia va ser l'assaig periodístic de David Foster Wallace Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer (DeBols!llo, 2003). La culminació de la lectura sobre un viatge en creuer de luxe explicat per DFW podria ben bé acabar amb l'absurd de voler seguir un ritual d'acostament a terra fent sonar la sirena per tal que els tripulants puguin saludar els curiosos que els miren des de la platja. El desafortunat desenllaç seria que el vaixell acaba xocant amb una roca i enfonsant-se el dia de l'aniversari de la catàstrofe del Titànic. Sumeu-hi un capità que abandona el vaixell abans d'hora i passa de tornar ni de seguir els protocols de seguretat i evacuació estàndard mentre els tripulants encara saluden i l'aigua ja comença a filtrar-se de forma alarmant, i tindreu una història freak total.

Fotografia extreta d'El País, AP, 15 de gener del 2012. El Costa Concordia sembla Moby Dick.
Però evidentment, no tot acaba amb el Costa Concordia. Els creuers estan d'enhorabona! Aquesta setmana ha estat el drama del Costa Allegra el que ha omplert titulars.
Els joves lectors trobaran a la taula de novetats de les llibreries Aigües tèrboles, de Claudia Gray (Estrella Polar, 2011). Si Algo supuestamente... no ens havia dissuadit definitivament de l'aventura en creuer, la novel·la de Gray on un home llop es cola al Titànic, ens canviarà la imatge fins ara fixada per Leonardo di Caprio i Kate Winslet en la súperproducció de James Cameron.
I ves que encara no han entrat en acció els pirates de les Seychelles, ... Ara, que si el seu capità hagués de ser Jack Sparrow, pot ser l'aventura valdria la pena.

De cares a la setmana santa, penseu-vos-ho. Les agències de viatges fan descomptes de fins el 70%.