Començant l'any a Madrid

Hem començat l'any fent una escapadeta a Madrid on, a part de visitar museus, hem trobat llibreries ben interessants.

La primera és Paradox, especialitzada en humanitats, al carrer Santa Teresa, núm 2. El que ens va semblar més interessant és que tot i seguir un ordre, els llibres estaven col·locats de tal manera que era molt fàcil que es produïssin descobriments curiosos. És a dir, les piles no eren de llibres iguals. Hi havia una mescla de volums relacionats o no entre si que acabava sent realment addictiva. Començaves a mirar i ja no paraves. Val a dir que quan li preguntaven al llibreter per algun títol en concret, es dirigia amb decisió cap a una de les piles i el trobava sense dificultats. Chapeau!

Tot i el seu nom, ni és un espai dedicat a la mala tipografia, ni els nois que el regenten són detestables. Tipos Infames és una llibreria agradable amb espai per prendre alguna cosa tranquil·lament i amb una sala d'exposicions a sota on nosaltres vam veure-hi els quadres de Ricardo Cavolo. Està al carrer San Joaquín, núm. 3. Hem tafanejat el seu bloc i fan moltes activitats, presentacions, conferències,... i a més, recomanen bons llibres! O sigui que els podem seguir la pista a distància.

Passejant pel Retiro després de compar uns llibres als Tipos Infames.

Paula fent  lèche-vitrine *
davant de l'aparador de Panta Rhei

A part de passar per El Prado i el Thyssen, també vam visitar l'expo sobre Raymond Roussel al MNCARS (que, per cert, té una biblioteca fantàstica). L'exposició ens mostra les múltiples influències de Locus Solus en l'art al llarg del segle XX. De Roussel aquest any hem conegut les estranyes circumstàncies de la seva mort amb la lectura d' Actas relativas a la muerte de Raymond Roussel de Leonardo Sciascia.

Seguint un twit de recomanació (gràcies Ferran!) vam visitar també Panta Rhei al carrer de Hernán Cortés, núm 7. Una llibreria preciosa i plena a vessar de llibres sobre art, disseny, il·lustració, fotografia i demés, tot relacionat amb la cultura visual. Fan exposicions i el seu web és d'allò més interessant. A més, tenen dos gossetes, Groovy i Frola, que es passegen entre els clients amb parsimònia.
Val la pena passar-hi. Millor sense cartera, per si de cas. No sigui que caigueu en la temptació de gastar-hi un dineral! S'hi poden trobar exemplars d'altres llocs del món, llibres rars, fanzines, edicions precioses i d'altres més comuns. Esplèndida.

Passejant, aquelles coses que passen, vam acabar a la galeria de l'editorial La Fábrica. Hi feien una expo de Francesca Woodman, fotògrafa que morí als vint-i-tres anys, però que va deixar-nos un grapat de fotos fantàstiques. Sembla que els seus pares tenen un arxiu d'unes vuit centes fotografies que encara no han ensenyat. S'han fet un parell de pelis/documentals sobre la seva vida i obra.

El Museo del Romanticismo va ser una altra de les parades. Un lloc encantador amb la mida justa. Permet passejar per la vida del XIX madrileny a partir de la pintura (obres d'Eugenio Lucas o Federico de Madrazo), els gravats i els objectes de la vida quotidiana de l'època. Una pena que al jardí s'hi sentin tan fort els motors de la calefacció (suposem que a l'estiu els de l'aire condicionat). La Paula tenia entès que hi havia la pistola de Larra, però no la vam veure. És a un altre lloc o vam ser miops?

Ganes, en sortir, de llegir algun llibre de les Brönte pensant en els nostres "lechuguinos".

Buscant alguna joia per la Cuesta de Moyano

* Traduir  literalment com lleparvitrines.

Híbrid

Actas relativas a la muerte de Raymond Roussel

Leonardo Sciascia (Gallo Nero,2010)

El títol ja ens situa davant d’un llibre que no permet ser classificat en un gènere concret, de fet la contraportada ens parla de relat-investigació. I he de dir que els caràcters híbrids sempre són celebrats a Sota el pont.

Sciascia amb un to naturalista ens planteja aquesta investigació al voltant de la mort de Raymond Roussel a Palerm el 1933. No pren però aquesta història una forma convencional sinó que es barregen els elements propis de l’assaig amb un caràcter narratiu. L’autor analitzarà els testimonis escrits sobre la mort de l’escriptor francès. Ens farà avançar a través de la lectura dels textos, buscant les contradiccions dels mateixos, descobrint la forma incompetent com actuava la policia i la justícia a l’època feixista, fins i tot trobarà algun dels empleats de l’hotel on mor Roussel. Amb un to marcat per la ironia, Sciascia elabora de forma minuciosa un relat que sorprèn a la vegada que no permet treure una única conclusió sobre la mort de l’escriptor, al contrari del que pretenia fer l’informe policial.

Un altre dels factors interessants del llibre és que trobem aquesta confluència de dos autors que literàriament situaríem en dos camps molt diferents. Per un costat l’autor, Sciascia, els interessos del qual no només els trobem a la literatura sinó també a la vida social i a la política, i el mort, Raymond Roussel, venerat pels surrealistes i ignorat per l’entorn literari de la seva època. Les circumstàncies que envoltaven la vida i mort de Roussel xoquen amb la Itàlia de l’època i d’aquest xoc Sciascia n’extreu els elements més interessants que ens presenta aquest text.

Finalment dir que aquest llibre ha estat publicat per Gallo Nero, una editorial que sembla que ens seguirà aportant grates lectures veient el que anem trobant a les lleixes de les llibreries.

Als nostres bonus track tobareu el vehicle que utilitzava Raymond Roussel en els seus viatges, però no en aquest últim viatge a Palerm.