Madrid qué bien resiste...

La defensa de Madrid
Manuel Chaves Nogales (Espuela de Plata, 2011)

Sobre la defensa de Madrid existeixen molts testimonis publicats, aquest llibre recull el de Manuel Chaves Nogales que publicà des de l’exili una sèrie d’articles que narren els esdeveniments que es produïren a la ciutat a partir de novembre de 1936. El llibre ha estat possible gràcies a la recerca feta per María Isabel Cintas Guillén. És interessant el periple que seguí aquesta investigadora de la Universitat de Sevilla fins a poder recuperar els textos que reposaven en arxius de diferents països. La investigació buscava aclarir quin fou el camí que seguí Chaves Nogales  quan va marxar a l’exili a finals de 1936. Aquest  periodista sevillà es definia a si mateix com a petit burgès, és un dels periodistes més importants de la seva època pel  rigor amb que exercia el seu ofici. Chaves Nogales havia seguit tots els esdeveniments claus a Espanya  i era coneixedor d’allò que passava en altres països europeus, dels seus viatges a Rússia, Alemanya i Itàlia sorgirà la seva visió profundament crítica cap al feixisme i el comunisme.

De fet no se sap del cert sota quines circumstàncies Chaves Nogales escrigué aquests textos, perquè es sabia que ell havia sortit de Madrid en el moment en que el govern republicà abandona la ciutat, però allò que s’acaba deduint d’aquest text i altres testimonis del moment és que Chaves Nogales hauria tornat a la ciutat i hauria entrevistat al general Miaja. Els textos, que es publicaran a Mèxic i a Londres al llarg del 1938, sorgeixen en part de la seva tornada a Madrid  i d’altra banda d’allò que el seu germà, militar a les ordres del general, li hauria pogut explicar de la defensa de la ciutat.  Seran escrits amb posterioritat, un cop exiliat a França. Al llibre també es recuperen els dibuixos que acompanyaren  la publicació dels articles a Mèxic fets per l’il·lustrador Jesús Helguera. S'ha de dir que el disseny del volum amb aquest gust retro és molt atractiu.

Manuel Chaves Nogales

En aquesta crònica Chaves Nogales anirà narrant els diversos episodis de la defensa sorgint el general Miaja com un dels protagonistes. La capacitat de lluita i de compromís del vell general són descrites per Chaves Nogales amb admiració, en remarca la seva habilitat en la difícil relació amb la Junta de Defensa de Madrid i amb Largo Caballero,  però també busca fer-ne el retrat humà. També els ciutadans, la seva voluntat de resistència i les penúries que passen apareixen en primer pla en altres moments. Altres protagonistes que apareixeran jutjats severament seran els anarquistes i els comunistes, apareixen submergits en les seves confrontacions sectàries, com exaltats, remarcant el seu coratge mediatitzat pel seu fanatisme ideològic.

Manuel Chaves Nogales reconstruirà alguns dels episodis més importants de la defensa de Madrid, allunyat ja del focus de la guerra, exiliat, apartat per les seves opinions que resultaven incòmodes a ambdós bàndols. Busca narrar amb la màxima objectivitat els fets, amb un profund sentit crític, sobretot amb aquells que actuen d’una forma fanàtica i totalitària. No és aquesta una crònica condicionada per la propaganda sinó que expressa clarament el punt de vista del periodista.

"De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien"

Un de tants (Club Editor, 2009)

Lluís Ferran de Pol

De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien , aquest era el títol de la primera part del recull de textos de Lluís Ferran de Pol De lluny i de prop ( publicat a l’editorial Selecta el 1973). Club Editor va recuperar aquests textos el 2009 per publicar-los sota el títol Un de tants. També s’inclouen en aquest volum els fragments escrits per l’autor durant la batalla de l’Ebre, l’anomenat Dietari de l’Ebre.

Els diferents textos que integren Un de tants ens narren el camí seguit per Ferran de Pol des de la Batalla de l’Ebre fins que aconsegueix embarcar-se al Sinaia per exiliar-se a Mèxic. L’autor era capità d’artilleria de l’exèrcit republicà quan acaba la guerra. El conflicte havia esclatat en el moment en què Ferran de Pol preparava les seves oposicions a notari i ja havia obtingut reconeixement en l’àmbit literari amb Tríptic.

L’autor es considera “un de tants” que van creuar a França el fred hivern de 1939, el seu relat ens mostra de manera lúcida i clara la dramàtica situació viscuda pels refugiats espanyols en aquest país. Seguirem el pas de la frontera, l’esgotament, la fam i l’arribada a la platja que es convertirà en camp de concentració. Ferran de Pol és capaç de narrar amb una gran sensibilitat la vexació a la que es veuen sotmesos. Expressa d’una manera solidaria la duresa de l’estada a la platja, la seva veu és la veu de molts, combina les vivències individuals amb les col·lectives. Ferran de Pol aprofundeix en una reflexió sobre la condició humana.

La brutalitat de la seva situació de presoner contrasta amb allò que en un altre moment havia estat un alleujament:

Vaig d’un cantó a l’altre. M’esforço a distreure’m. Tinc uns quants llibres, els que em van acompanyar al front i que allí, en un clar de calma m’agradava tan de rellegir. Provo de fullejar-los. Les meves mans negres de brutícia semblen potes d’ós damunt el paper. Ni els meus dits saben girar les pàgines del llibre, ni el meu esperit arriba a assolir la significació de les paraules. La meva ànima esgarrapa la superfície dels poemes i el sentit en rellisca: m’han sortit urpes. Sóc dins una presó de bestialitat i només entenc el remolí de passions que en mi alça una paraula: pa...

Refugiat republicà a la platja de Saint-Cyprien

Amor, adesiara sento mon pensament

que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:

a l’un costat vas tu, l’usada companyia...

Llenço el llibre. Enfonso les mans sota els meus parracs i m’entretinc a matar-me els polls. El cruixit que fan en esclatar entre les meves ungles m’arriba a ser agradós.

La visió que ens mostra Ferran de Pol és profundament crítica, amb una voluntat objectiva i valenta, però al mateix temps hi apareixen imatges carregades de simbolisme com és habitual en la seva obra.

Clou el volum Dietari de l’Ebre, text inèdit fins aquesta edició, i que es podria sumar a altres cròniques del front que sembla ser van ser impulsades pel conseller Carles Pi Sunyer. Ferran del Pol fixa aquí la seva mirada en allò més quotidià de la vida al front.

Aquest llibre el trobem dins de la col·lecció La cara fosca de les lletres on també trobem l’experiència de Francesc Grau-Viader al front de l'Ebre narrada a Dues línies terriblement paral·leles. Els dos llibres van ser editats al mateix temps ampliant la memòria dels escriptors catalans a la Guerra Civil.

Els negatius de la Maleta Mexicana

Una exposició, un llibre i un documental

Quan el 2007 els negatius que contenia l’anomenada Maleta Mexicana arriben a l’ICP de Nova York comença el procés que portarà a configuració de l’exposició* que fins el 15 de gener podem veure al MNAC. Però el viatge de la Maleta Mexicana havia començat molt abans quan Tchiki Weiss, fotògraf, amic de Robert Capa, salva tres capses amb 4.500 negatius de Capa, Gerda Taro i David Seymour (Chim), que després d’estar desaparegudes tres dècades seran localitzades a Mèxic.

La Maleta Mexicana generarà diverses reflexions. A l’exposició veurem exposats en paral·lel els fulls de contacte, les còpies d’època de les fotos, i les revistes, llibres i diaris on apareixerien publicades durant el conflicte. Això ens procura una reflexió sobre quins eren els processos de selecció de les imatges . L’exposició és veu ampliada per un catàleg monumental de dos volums, editat per La Fabrica, que aprofundeix en aquest tema i que ens permet un passeig més reposat pels negatius.

Finalment, Trisha Ziff ens procura amb el seu documental una visió global de tot el que va envoltar la Maleta Mexicana en el seu periple històric. Ens explica el pas dels fotògrafs per Espanya, els qui guardaren els negatius al llarg dels anys, els que els buscaren, l'estudi dels negatius a l'ICP, la repercussió dels negatius en els procés de memòria històrica...

I si sobre la Maleta Mexicana ja en sabeu prou, podeu seguir sabent més coses sobre les vivències de Robert Capa a la Segona Guerra Mundial al llibre que us recomanem a Sota el pont.

* Amb motiu de l'exposició també s'ha creat un bloc i al Periòdico busquen els nens de la Maleta mexicana.