De quan del cava en dèiem ¡cham-pán!


Mi amigo el champán (Oh, Sauce editorial, 1981)
Carlos Romeu Muller

Volíem acabar l'any fent referència als nostres primers caps d'any d'ebrietat. Aquells en què bevíem els culs dels gots del cava-champán d'amagatotis, i fins i tot d'aquells que ja bevíem "legalment" fent veure que es tractava de champagne. Oui, oui, oui, mes amis! Fins i tot n'havíem begut quan pensàvem que dir CAVA era un signe d'identitat nacional. 
I ara... bé, ara "estrujem polvorones" amb la mare de Pérez Andújar.

L'últim llibre que ressenyarem aquest any és un elogi al beuratge que omple copes com les que Pompadour ajudà a portar al món. Hi trobarem com Don Pèrignon perfeccionà l'elaboració del xampany, el mètode d'elaboració, les mesures de les ampolles, com fermar el tap, etc. però sobre tot hi trobarem un bon grapat d'acudits políticament incorrectes, en la línia de Romeu.

Hijo mío, todo esto que ves algun día será espumoso y estará embotellado.


Ah! i Bon any a tothom...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada