Mark Twain (Akal, 2008)
 |
| Adam i Eva Lucas Cranach el Vell |
Amb el mateix títol que el recull de l’editorial Navona, Akal presenta un altre grup de contes de Mark Twain. El volum comença recollint dos textos titulats Diario de Adan i Diario de Eva, en ells Twain imagina com podia ser la visió individual dels protagonistes del Gènesi. Els dos contes construeixen una visió en paral·lel, són dos personatges que s’observen. Per un costat presenta Adam com un personatge desganat, sense massa inquietuds i que defuig a Eva. En canvi ella és presentada de forma antagònica, és qui posa nom a les coses, qui analitza el món, qui descobreix el foc i persegueix a Adam. El diari d’Eva expressa consciència: Hé aquí lo que se me ocurre. Es poco, pero téngase presente que soy sólo una chiquilla, y además el primer humano que filosofa sobre tan hondas materias. Sirvan de disculpa ambas circunstancias, si la posteridad juzga erróneos mis juicios. Twain utilitza ironia i tendresa a parts iguals, això fa que les peripècies dels dos personatges prenguin un caire nou i siguin una paròdia del gènere humà.
A part d’aquests dos que es distingeixen per la seva singularitat, el volum presenta altres contes de tipus molt divers. En trobarem un que parla dels suposats avantpassats de l’autor (Una genealogía ilustre), un altre que és una autobiografia animal* (Autobiografía de una perra), un on Twain fa una sàtira de les noves tecnologies de la seva època (La mujer por teléfono), un altre sobre la poca fiabilitat dels rellotgers (Mi reloj), ... podria seguir enumerant-los, tots mostren la capacitat crítica vers la societat de la seva època que té Mark Twain. Entre els que m’han divertit més hi posaria Para curar un constipado, on un personatge s’encaparra a provar tot aquell remei pel refredat que li proposin, per esbojarrat que sigui: Yendo camino de la oficina, me encontré a otro de mis amigos íntimos. Éste me aconsejó que tomara, al tiempo de acostarme, un litro de agua de mar caliente. Y aún recuerdo que afirmó que ésa era la única panacea eficaz para los resfriados. Probé el remedio con resultados sorprendentes: como que llegué a creer en la inmortalidad. ¡Cuándo no fenecí entonces!...
Clou el volum una Fantasía macabra, on Twain dessacralitza una història de terror, convertint el vagar del cadàvers d’un cementiri en quelcom desproveït de transcendència.
Tant la selecció de Navona com la d’Akal són interessants. De la d’Akal cal destacar-ne la presència dels diaris d’Eva i d’Adam, textos que també trobem en català a Angle Editorial.
*Ja vam parlar de biografia animal amb l’entrada sobre Flush de Virginia Woolf.
