La recepta tradicional dels pancakes

Portada d'una edició antiga

The Story of Little Black Sambo (Harper Collins, primera edició el 1899)
Helen Bannerman (text+il·lustracions)

M'agrada col·leccionar llibres infantils especials, antics, en altres idiomes. Fa uns anys vaig trobar The Story... a la capsa dels saldos que tenen a La Central. Valia dos euros. No m'ho podia creure. És un llibre preciós, estèticament molt atractiu i de la mida dels objectes desitjables. A més a més, a la portada hi posa: The only Authorized American Edition, que no deixa de ser un reclam per a la imaginació (si aquesta és la versió autoritzada, què devien dir les altres?).
El text té el ritme iteratiu de les històries que han estat contades moltes vegades oralment, fàcil de memoritzar i en certa manera musical. Explica la història d'un negret que es passeja amb roba nova i un paraigües verd tot satisfet i és increpat per diferents tigres que l'amenacen de menjar-se'l. Per sortir-se'n, els va donant peces de roba fins a quedar-se sense en calçotets. Tot fa pensar que el pròxim és la mort del noiet quan resulta que la sobergueria dels tigres els fa entrar en conflicte entre ells. Gràcies a això, no només Black Sambo recuperarà la seva roba nova, sinó que descobrirem l'ingredient secret dels pancakes de Black Mumbo.

Coberta sense la solapa

La lectura d'aquest clàssic no està exempta del rerefons racista i dels estereotips sobre negrets somrients i babaus. Sambo, sense anar més lluny, era un sobrenom típic per a referir-se a qualsevol negre. Per als blancs, tots eren Sambo. Helen Bannerman visqué a la Índia amb el seu marit, que era metge, i les seves dues filles quan era colònia anglesa. Tot i que és un conte fill del seu context, al meu entendre la trama fins i tot té un punt crític amb els colons que acaben matant-se els uns als altres per una absurda lluita de poder o de rang. En canvi Little Black Sambo se'n manté al marge i acaba traient profit de la situació i menjant-se 169 pancakes en un gest quasi de revel·lió contra la situació, més que no pas de golafreria.
Les il·lustracions de Bannerman tenen molta gràcia i ens regalen grans moments com el del tigre amb les sabates a les orelles (realment els pinta molt idiotes!) o a Black Mumbo cuinant amb el "Tiger Ghi" al costat ensenyant-nos les dents amb una expressió –perquè no?– de sornegueria.

Bonus track

Una pluja molt gustosa

Cloudy with a Chance of Meatballs (Simon & Schuster, 1978)
Judi Barrett + Ron Barret (il·lustracions)

Si fa un temps vam presentar-vos un dinar que fugia dels seus comensals, ara tenim uns comensals que hauran de fugir del seu dinar.

Judi i Ron devien estar rossejant cansalada un matí qualsevol quan se'ls va acudir aquesta història boja digna dels que en un moment de les seves vides van preguntar-se si podria rajar Coca-cola de l'aixeta de la cuina. I és que, com ja haureu intuït alguns, la parella nord-americana ens explicaran un conte dins d'un conte, en el qual existeix un poble remot on es produeix una pluja de fast-food. I no es tracta només d'un fet puntual, sinó que tres cops al dia es repeteix i la població hi està tan avesada que fins els serveis meteorològics en fan previsió: aquest matí, suc de taronja i pa amb mantega i mermelada; al migdia es preveu una puja de puré de patata i salsitxes amb iogurt de gerds; i al vespre bròquil amb beixamel gratinat al forn.

Evidentment, el caos s'esdevé de manera precipitada i exponencial. Comença la desmesura: un cogombre gegant destrossa el teulat d'una pobra noia, berlines amb xocolata i fantasies en persegueixen una altra, una mena de crêpe gegant impedeix l'entrada a l'escola, proliferen la indigestió i el mal de panxa, ...

Amb un llenguatge que beu del còmic, Ron Barrett ens presenta un món a vegades divertit i d'altres angoixant. Interessant treball del color i impactant imatge de la muntanya de gelatina amb el sol ponent-se al darrera amb un efecte lluminós deïfic.

Cloudy... és un conte popularíssim als Estats Units. Tant, que fa uns anys Columbia Pictures en va fer l'adaptació al cinema.

Menjar en temps de crisi

The runaway dinner (Candlewick Press, 2006)
Allan Ahlberg + Bruce Ingman (il·lustracions)

Fa un parell d'anys vaig anar de viatge i vaig tornar amb alguns llibres més a la maleta. Entre ells hi havia The runaway dinner, un fantàstic àlbum il·lustrat que, a part d'un grapat de patates fregides corrent pel Central Park de Nova York, conté una subtil història d'amor entre una baseball ball i una salsitxa de frankfurt. No hagués calgut creuar l'Atlàntic perquè sembla que ja es pot trobar en algunes llibreries d'aquí.

Pot ser me n'he recordat perquè en temps de crisi ja no ens sembla tan improbable haver de córrer darrera un dinar que s'escapa. I això és el que passa en aquest llibre de text musical (no en va l'autor és venerat a Anglaterra pels seus poemes infantils) i divertit. Les il·lustracions són senzilles, però inclouen resolucions narratives molt interessants com el procés de cansament de la salsitxa de frankfurt en una sola pàgina. Us encoratjo a fer-li una ullada, malgrat el text sigui en anglès.

Per cert, pares i mares aprensius, no us preocupeu, el llibre inclou algunes advertències: "Don't eat that, it's been on the ground!". Segurament l'únic retret a fer-li al llibre: una pena que després de recórrer setze dobles pàgines junts l'únic argument per no menjar-se la salsitxa sigui que ha tocat el terra... tot i que qualsevol excusa és bona si al final triomfa l'amor.

Ahlberg i Ingman han col·laborat repetides vegades i podeu trobar més àlbums i llibres de poesia seus a la xarxa.