Michael Herr (Anagrama, 2001)
Qui esperi trobar un decàleg sobre com fer bon cinema, els secrets d'un dels directors de cinema més reputats, les trifulgues més morboses o els vinagres de la indústria, millor esculli un altre dels molts llibres que parlen de Kubrick. En aquest, Michael Herr parla sobre un amic. Un amic al que admirava i del que va aprendre, sí, però també al que va haver de saber dir que no en algunes ocasions.
Va escriure aquest llibre, diu, per fer justícia a la imatge que la premsa donava de Stanley, sobre tot després de la seva mort i de l'estrena d'Eyes Wide Shut. D'alguna manera, és la biografia de la seva relació d'amistat amb la intenció clara que el lector percebi el genial cineasta més enllà dels tòpics de maníac obsessiu i extravagant. No incideix massa en la filmografia, ni en detalls tècnics o d'interès per a estudiants i professionals del cine (pot ser una mica més en l'últim film). Encara que ens explica un reguitzell d'anècdotes i de converses, la gran majoria telefòniques i eternes, de les que sí podem aprendre i entendre el personatge.
Evidentment, no intenta negar que algunes de les coses que s'expliquen sobre Kubrick són força certes: que era molt dur amb els actors ja fossin estrelles o principiants (molt més del que un podia imaginar a priori); era extremadament perfeccionista, no li agradaven els periodistes ni les sessions de fotos, rodava cada escena les vegades que fes falta fins que sortia el que volia, era un garrepa amb els diners (pagava poc i sabia aconseguir el que volia dels demés ja sigui per amistat o pel prestigi que comportava haver estat en una peli seva) i s'encaparrava amb algunes coses (frases, llibres, autors, etc).
Personalment, un dels detalls que més m'ha interessat de com Herr descriu el treball de Kubrick és, a banda de l'exhaustiu treball de recerca d'històries, la voluntat de transmetre en el film no el text del llibre en el que es basa en si, sinó la impressió de la primera lectura que en va tenir. Buscar una equivalència visual, explica, d'aquesta primera reacció, probablement més visceral, no pervertida per la relectura ni la reflexió posterior. D'aquí, penso, que els fos difícil d'entendre (a Herr i d'altres amics) la versió del text d'Arthur Schnitzler Relato soñado que Stanley els proposava de fer a Eyes Wide Shut. També hi intervé, és clar, la lectura sempre potencial dels textos, pensant com allò podia traduir-se al cinema, convertir-se en una obra mestra i en un èxit de taquillatge.
Va escriure aquest llibre, diu, per fer justícia a la imatge que la premsa donava de Stanley, sobre tot després de la seva mort i de l'estrena d'Eyes Wide Shut. D'alguna manera, és la biografia de la seva relació d'amistat amb la intenció clara que el lector percebi el genial cineasta més enllà dels tòpics de maníac obsessiu i extravagant. No incideix massa en la filmografia, ni en detalls tècnics o d'interès per a estudiants i professionals del cine (pot ser una mica més en l'últim film). Encara que ens explica un reguitzell d'anècdotes i de converses, la gran majoria telefòniques i eternes, de les que sí podem aprendre i entendre el personatge.
Evidentment, no intenta negar que algunes de les coses que s'expliquen sobre Kubrick són força certes: que era molt dur amb els actors ja fossin estrelles o principiants (molt més del que un podia imaginar a priori); era extremadament perfeccionista, no li agradaven els periodistes ni les sessions de fotos, rodava cada escena les vegades que fes falta fins que sortia el que volia, era un garrepa amb els diners (pagava poc i sabia aconseguir el que volia dels demés ja sigui per amistat o pel prestigi que comportava haver estat en una peli seva) i s'encaparrava amb algunes coses (frases, llibres, autors, etc).
Les escasses 120 pàgines (amb un cos de tipo ufanós i d'agrair) compleixen els requisits d'una biografia o, al menys, d'un tipus concret de biografia. Escrita des del punt de vista d'un col·lega de professió i amic, ens situem al bando dels que estimen Stanley Kubrick. En acabar la lectura, sentim un gran respecte pel cineasta, pel que ha significat pel món de l'art en general, l'apreciem també com a persona, aprenem a perdonar-li algunes manies i correm al videoclub a rescatar les seves pelis (per primer cop o per repetir). Herr tanca el llibre amb una reflexió que obre les portes a la nostàlgia. Kubrick tanca un cicle, ens diu, el de la tradició cinematogràfica d'algú nascut abans del 1930."No quiero dar la impresión de que nunca me sacó de quicio, de que nunca pensé que era un capullo, ni de que su falta de confianza no era a veces un obstáculo y algo poco saludable, ni de que sus exigencias no fueran excesivas. Nada se interponía entre el perro y su chuleta."
Tom Cruise, Kubrick i Sydney Pollack durant el rodatge d'Eyes Wide Shut
Personalment, un dels detalls que més m'ha interessat de com Herr descriu el treball de Kubrick és, a banda de l'exhaustiu treball de recerca d'històries, la voluntat de transmetre en el film no el text del llibre en el que es basa en si, sinó la impressió de la primera lectura que en va tenir. Buscar una equivalència visual, explica, d'aquesta primera reacció, probablement més visceral, no pervertida per la relectura ni la reflexió posterior. D'aquí, penso, que els fos difícil d'entendre (a Herr i d'altres amics) la versió del text d'Arthur Schnitzler Relato soñado que Stanley els proposava de fer a Eyes Wide Shut. També hi intervé, és clar, la lectura sempre potencial dels textos, pensant com allò podia traduir-se al cinema, convertir-se en una obra mestra i en un èxit de taquillatge.
Potser és un llibre una mica de "cotilleos" en plan interessant?...mmm, està bé.
ResponEliminaNo t'esperis gaires "cotilleos", eduard. No va per aquí la cosa!
ResponElimina