Records d'una ciutat ferida

Diari de guerra. Nova York, tardor 2001
Fèlix Fanés (L'Avenç,2011)

Deu anys després de l’atemptat a les Torres Bessones a Nova York, Fèlix Fanés pública el diari que va escriure mentre estava a Nova York la tardor de 2001. Fanés, catedràtic d’història de l’art a la UAB, arriba a la ciutat el 30 de setembre per tal de preparar una exposició sobre Dalí i un llibre sobre Miró. Al diari hi trobarem la seva experiència en arribar a una ciutat encara commocionada pels atemptats, també anirem trobant ecos de la guerra que començarà a l’Afganistan, serà el teló de fons de l’estada de l’autor a la ciutat. Mentre Fanés visita museus, fa consultes a biblioteques i arxius, parla amb galeristes i col·leccionistes per tal de fer avançar els seus projectes, no pot deixar de banda allò que viu la ciutat. No sent novaiorqués la seva visió és més distant, però ens transmetrà les sensacions dels amics i coneguts que freqüentarà en la seva estada.

A aquests records Fèlix Fanés hi va entrellaçant el record del viatge del seu pare , Manuel Ibañez Escofet, que havia fet un peculiar viatge a la ciutat l’estiu de 1965. Les cròniques que Ibañez Escofet escrigué per El Correo Catalán portaven el curiós títol de “De Cádiz a Bilbao con escala en Nueva York” , ja que per la seva fòbia a volar feu el viatge en vaixell. Recuperant els articles del pare es van establint els contrastos entre la ciutat del passat i aquesta nova ciutat que està patint un trauma que segurament marcarà el seu futur. Les reflexions sobre els visitants de la ciutat faran aparèixer altres personatges, Pla, Terenci Moix; però també Maiakovski o Céline. Hi ha indrets de la ciutat que evoquen experiències viscudes per altres, aquestes es barrejaran amb les passejades de l'autor per la ciutat.

Imatge de Francesc Torres Memòria fragmentada al CCCB
El llibre ens transporta a un moment que segurament va deixar una marca a la nostra memòria, gairebé tothom sap on era l’11 de setembre i com ens va assabentar del atemptats, però potser és més difícil recordar quines van ser les nostres sensacions en els dies posteriors ja que comencem a veure’ns mediatitzats per les explicacions dels fets. Recuperar una memòria més immediata d’aquell moment fa que ens plantegem com construïm els nostres records, o potser com d’equivocats estàvem amb determinades percepcions. Una lectura que ens convida a fer memòria nosaltres mateixos i a plantejar-nos com ens van marcar els atemptats de l'11-S .


Bonus track

1 comentari:

  1. Sembla interessant poder fer una mirada àmplia, encara que el record encara fa esgarrifar. Una lectura més reflexiva segur que va bé per complementar les imatges que tots tenim al cap.

    ResponElimina