L'amor és un huracà

L'estiu dels papafigues (Cruïlla, 2008)
Eglal Errera + Raquel Marín (il·lustracions)

Rebecca té deu anys. Ha canviat. Ja no és la mateixa nena innocent de l'estiu passat, encara que segueix sent nena i innocent. Els seus pares ho saben. Saben que arriba aquell moment difícil en què els ocells prenen consciència que poden volar fora del niu.

Palmereta bonica, aviat els teus dàtils endolciran la boca de qui et tastarà.

Amina, dona d'Abdou, el guarda de la casa

Rebecca està nerviosa perquè es retrobarà amb Dahoud després de mesos sense veure's. És una impaciència nova, la que sent. És la primera forma de consciència de l'amor.
Rebecca ens relata la seva experiència en forma de diari amb moments plens de poesia i de gaudi dels sentits (descriu l'olor, la veu o el tacte de les mans de Dahoud). La lectura ens transporta al desert, al paisatge erm i desestressat on viuen els beduïns. Sembla que el temps no avanci, però passa un estiu sencer.
Amb una naturalitat exquisida, Errera ens narra petits episodis on la curiositat pel cos que canvia, el despertar de la sexualitat o la sensualitat troben a una Rebecca que encara no acaba de codificar-los. Els personatges femenins de Clémentine o Amina tenen una veu sàvia i Dahoud, que és amic de poques paraules, parla amb una simplicitat poètica que aclapara. El seu amor és simple i pur.

M'agrada el pa amb farigola i ceba, m'agrada nedar 
i m'agrada l'olor del pollastre farcit; 
m'estimo els meus pares.

Errera, tot i a vegades utilitzar boniques metàfores, ens presenta diferents temes amb mestratge. He de reconèixer que em va sorprendre que Rebecca es masturbés, per exemple. De vegades penses que els libres per a nens no parlen de segons quines coses. Evidentment això és absurd. El que trobo interessant, però, no és que aparegui l'escena en sí, sinó com li treu tota càrrega moral o transcendental i la converteix en quelcom normal.
Començar a fer-se adult no només significa descobrir la sexualitat o l'amor. També és entendre com funciona el món dels adults, entendre que hi cap la bellesa, però també la injustícia. En aquest sentit, també són lloables les pinzellades sobre la vida nòmada dels beduïns i sobre l'impacte de les multinacionals al medi.

Pel que fa a la il·lustradora, confesso que al principi no em deia ni fu ni fa, però que al final penso que té un treball prou interessant. Us passo el link del seu bloc: http://raquelmarin.blogspot.com.es/