Isaac Asimov (Debols!llo, 2010)
Un detectiu i un crim sense resoldre. Tan és que hi hagi vint mil robots per cada humà que surt en escena i tan és que passi en d'altres planetes. El sol desnudo és una novel·la policíaca en tota regla que ens parla, a més, sobre la deshumanització progressiva de l'ésser humà.
El protagonista, Baley, és un detectiu del planeta Terra que és cridat per a investigar un assassinat a Solaria. Es tracta d'un fet insòlit per dues raons. Primera, els humans estan considerats com una espècie inferior una mica burda i primitiva. Tenen expressament prohibit sortir del planeta i vetada la informació sobre els altres Cinquanta Móns Exteriors. En certa manera, se'ls manté en una volguda ignorància sobre l'evolució i el progrés de l'espècie humana (representa que els altres habitants no són extraterrestres, sinó humans migrats que han fundat noves societats i avançat moltíssim en ciència i tecnologia). L'altra raó és que a Solaria no existeix el crim i, per tant, tampoc la policia.
Baley i nosaltres, els lectors, avançarem al mateix temps en les investigacions. Tot detall observable pel detectiu se'ns fa constar i podem especular amb el protagonista i fins intentar resoldre el cas abans que ell.
Si él hubiese sido un sospechoso y le hubiesen preguntado quién más estuvo en el lugar del crimen, no se le habría ocurrido responder: "Nadie, con excepción de esta mesa".
No ens resultarà tan fàcil, però. Aprendrem que l'educació, el nostre bagatge cultural i el context ens poden jugar males passades. Baley haurà de tenir la ment oberta i ser capaç d'entendre l'altre que, malgrat tingui aspecte d'igual, funciona amb uns altres codis i valors. Un dels motius per contractar-lo és que se'l considera un sociòleg, malgrat ell digui que no. Veurem que la seva capacitat per entendre el comportament dels personatges i les seves aspiracions el contradiuen, convertint-lo si més no en un sociòleg involuntari.
L'acompanyarà un amic que ja apareix a Bóvedas de acero, una novel·la anterior. Daneel Olivaw, un robot de vegades sorprenent- ment humà que, per més inri, es fa passar per home per poder dur a terme la investigació sense problemes. No le hace ningún bien a mi mecanismo ver sufrir a un ser humano.
Als habitants de Solaria els fa fàstic pronunciar la paraula "fills", amor els sembla un insult i el contacte humà quelcom obscè, despreciable i vomitiu. Viuen donant ordres als seus cinquanta criats robots (altament especialitzats, per cert) i mantenen el vincle social per visualització (una mena d'skype de gran pantalla). El control de la natalitat es fa des d'un laboratori i és vital. El nombre d'habitants és exactament el mateix sempre i quan un mor, es treu un nen de "la granja" i se li atorga la casa del mort. El xoc cultural de Baley, el terrícola, en aquests i d'altres aspectes serà evident.
Se'ns plantegen moltes preguntes sobre el futur i més sobre el present. Pot ser l'any 1958, quan Asimov va publicar el llibre i l'home encara no havia anat a la Lluna, algunes coses no semblaven tan properes. Però la proximitat de la tecnologia descrita amb l'actual (laptops, skype, videoconferències, xats, lectors electrònics, etc) fan que la lectura d'El sol desnudo ens emmiralli de manera inquietant.
Linca amb el Bonus Track de les portades de The Naked Sun o amb el Bonus de Les Lleis de la Robòtica!
Linca amb el Bonus Track de les portades de The Naked Sun o amb el Bonus de Les Lleis de la Robòtica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada