Vicenç Pagès Jordà ( labutxaca, 2011)
Són molts els elements que es combinen en Els jugadors de whist. Ens trobem amb un protagonista deprimit que viu al garatge de casa seva. Mostra símptomes clars de malenconia, causats per l’edat , per la crisi del seu matrimoni i la pèrdua de contacte amb la seva filla que està apunt de casar-se amb un indesitjable. La història d’aquest personatge se’ns narra barrejant diferents moments, en paral·lel es desenvolupen els fets que van marcar la seva adolescència el 1977 i el moment del casament el 2007. Cal afegir altres fragments que provenen de blocs o que es troben fora dels dos moments principals i que ens presenten altres elements que completen la visió sobre Jordi Requesens i dels jugadors.
Simultàniament ens trobarem amb un escenari de fons que es converteix en l’altre protagonista, la ciutat de Figueres, de la qual es destacarà el castell de Sant Ferran i els descampats. Aquests espais estranys, marginals, abandonats, terrenys de joc durant la infantesa i l'adolescència, prenen protagonisme com a marc de la història.
És una novel·la carregada de referències: a cançons, a artistes, a altres llibres, a pel·lícules, a la moda ... però aquestes no són només les de Jordi sinó també les dels personatges més joves, creant un mosaic pop que acompanya la història.
Això ens indicarà el caràcter fragmentari de la novel·la. Al mateix temps veiem que en la novel·la s’expressa explícitament aquesta voluntat, el narrador de la història se’ns presentarà i ens parlarà de la seva voluntat experimental, creant un joc metaliterari. Aquest és el costat que s’ha destacat més de la novel·la, sobretot perquè es considera excepcional en el panorama literari català, però que té autors de referència en la literatura anglosaxona (Hornby) o en la literatura en castellà ( Nocilla).
La suma de tots aquests elements podia tenir resultats molt diversos, els personatges es podien haver perdut en aquest marasme , però passa justament el contrari, ens trobem amb personatges plens de contradiccions i molt rics. L’estructura en rizoma , les referències, les descripcions dels paisatges ... contribuiran a reforçar els caràcters, construint nexes d’unió amb el lector. L’advertiment a l’inici del llibre “ Tots els personatges d’aquest llibre són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals” no deixa d’expressar la voluntat de l’autor de construir a partir de fragments de la realitat la seva història i, cal dir, que el resultat és reeixit. És impactant com aquests fragments aconsegueixen constituir una visió plena de detalls de diferents èpoques: de finals dels 70, dels 80, dels 90 i dels inicis d'aquest nou mil·lenni. És una novel·la amb una vocació global, de reproduir tot un món, com ho feien les novel·les del dinou però que al mateix temps utilitza un llenguatge plenament actual.
L’etiqueta experimental podria intimidar alguns lectors però el que es cert és que tots els elements apareixen integrats i el seu ús és calculat. L’estructura complexa de la narració contribueix a una major sensació de naturalitat i s’aproxima a la pròpia fragmentació de la ment del que llegeix. Una lectura que val la pena i que us enganxarà.
L’etiqueta experimental podria intimidar alguns lectors però el que es cert és que tots els elements apareixen integrats i el seu ús és calculat. L’estructura complexa de la narració contribueix a una major sensació de naturalitat i s’aproxima a la pròpia fragmentació de la ment del que llegeix. Una lectura que val la pena i que us enganxarà.
 |
| Vista aèria que tanca el llibre, amb banda sonora. |
Bonus track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada